La Réunion (5/12/2011)

Comença el caminet tot ple bambú

Heus aqui una catarata que sembla  aprop

Dues hores d'aquesta manera i aquesta part es la
lleugera, i a 27 graus de temperatura

Hem provat de perdren's pero no hi ha manera

De camí de baixada sembla fàcil..pero NO ho es..
si patines caus en un apred de 300 metres de vertical o pitjor.

Per alla les 6 del matí ja ha entrat el sol per la finestra, pero fins a les 7:15 no hem començat a espavilar, a les 8 ja estavem de ruta cap a CIRQUE DE SALAZIE (a uns 60km de St Denis).
La idea consistia en arribar fins a HELL-BOURG i veure quines rutes podiem fer.
Mentres feiem camí hem parat per anar a una catarata que al final el camí s'ha transformat en jungla i tot ple de pedres humides juntament amb rierols pasant a tota llet a 3cm's pero per fer-ho més complicat el grau d'inclinació era bastant vertical.
Un cop arribats a la catarata fem les fotos pertinents i tornem cap on estava el cotxe (en total hi hem estat uns 45 minuts) i de pas en PEP ha aprofitat per canviar-se el calçat (es el que te evitar caure per un ramal de la catarata).
Fem via cap al destí, arribem a les 11 l'ELOI es fot un entrepà de 2 pams i mitg (no, no es literal), anem a la oficina d'informació per sapiguer les rutes a fer. En aquest pais a les 11:30 les muntanyes ja estan tapades i la boira comença a baixar amb lo qual fer fotos es perdre el temps.
Tot i així hem decidit fer la randonnée HELL-BOURG/TROU DE FER (unes 6 hores a/r).
Agafem la motxila i ens encarem a una muntanya amb una pujada quasi vertical, trossos de "via ferrata". La humitat es elevada i la temperatura es d'uns 25 graus. Després d'un parell d'hores, amb alguna que altra picada de mosquit i ensurts arribem a BELOUVE (1507 metres) totalment rebentats i amb una boira espesa, descansem 10 minuts.
Un cop descansats (més o menys) fem camí cap a TROU DE FER).
Trobem 2 opcions:
Cami fàcil (ideal per fer un passeig)
Camí "de bosc"
Lògicament hem agafat la segona ruta.
Aquesta ruta consistia en anar tot enfangat durant unes 2 hores saltant troncs, evitar caure en baixades totalment enfangades, punxes, mosquits, roques humides i tot això amb una boira que anava baixant (hem caigut varies vegades, hi havia mes fang a la roba que en aquella selva).
Un cop arribem al punt de destí la sensació de fracàs és ben palpable, on hi hauria d'haver una espectacular vista del penyasegat, només hi veiem boira. Al cap de 5min la boira s'ha aclarit una mica, i es podia veure una mica la montanya i una catarata, però encara massa emboirat per poder fer fotos.
Agafem el mateix camí de tornada (amb molt de fang, calor, humitat i molt poca aigua a la motxila).
Els dos camins succeeixen sense gaires problemes, arribem al cotxe conduir 1 hora, dutxa, menjar, repassar ferides, fer "Le blog" i crear ruta per demà.