Avui s'ha alternat muntanya i mar, pero primer hem anat a l'INSECTARIUM que està a LE PORT. Després de donar voltes durant una estona i preguntar a varia gent (parlen un gabatxo crioll una mica extrany).
Aconseguim arribar al lloc pero no es el que pensavem, estava ple d'hivernacles i no veiem cap rastre d'exposicions d'insectes. Despres de preguntar al personal ens ve una treballadora i ens diu que només està obert al públic els Dimecres, i avui nomes tenen visites d'escoles. Pero quan hem comentat que el Dimecres següent no seriem aqui, s'ha animat i ens ha obert la sala dels insectes per a que poguessim donar una ullada.
Hi havien cucaratxes (similars a les que hi han per el carrer quan es fa fosc) , llagostes, aranyes, serps, geckos, etc.
Un cop vist hem anat a avisar a la persona que ens havia obert la sala, de camí hi havien dues gabies, una amb una parella de camaleons (només hem localitzat la femella, era més dificil que trobar a Wally).
La següent gabia era d'una aranya bastant xunga.
Ens trobem amb la senyora i amablement ens obre una "sala" que esta plena de tot tipus de papallones volant al teu voltant, bebent una especie de nectar que els cuidadors posen en una cosa semblant a una esponja apart de les plantes. La dona també ens ha explicat que ells criaven les papallones.
Acabada la visita "personalitzada" i gratis decidim anar a contemplar les vistes que hi han a DOS-D'ÂNE. Tot i que estava bastant núvol per les alçades, s'ha decidit de provar.
Després d'una bona estona i un munt de corves arribem a destí, tot emboirat, plovent bastant fort i a una temperatura de 18 graus (abaix estavem a 28.5).
Agafem la roba per no mullar-nos i comencem una ruta fins el punt mes alt amb una durada de 2h a/t.
Arribant dalt de tot, on hi ha la ROCHE VERRE BOUTEILLE (i esbufegant) parem uns minuts pero on tindria d'haver-hi unes vistes espectaculars només veiem una paret blanca.
Passats uns 10 minuts i a punt de marxa veiem a devant nostre un espectacle visual indescriptible, la pluja havia parat i la boira desaparegut.
En PEP no se n'ha pogut estar d'anar a fer un mini-cim mitjançant escalada vertical amb la particularitat de que si patinava doncs...
Hauria sigut curiós veure la reacció d'una persona amb vertigen.
El camí continua fins al punt de vista de CAP NOIR, on es pot contemplar tota la vall d'entrada cap al CIRQUE DE MAFATE. Per aquesta vall es podia veure un helicopter que anava i tornava, ja que a MAFATE nomes pot accedir caminant o a peu.
La boira es manté aixecada tota l'estona, i només cau quan tornem a Le parking.
De tornada pasem per la platja de BOUCAN-CANOT (on ja haviem estat) a fer la remullada. A l'aigua hi havien dos nanos que la nostra presència els ha fet gràcia i ens han explicat com espantar taurons, que anessim al tanto amb les garotes (amb mostra inclosa), etc.
Tornem a St Denis, menjem quelcom i a descansar.










molt bones i espectaculars fotos de bitxos,boires i muntanyes.Sembla que estigueu "en el paraiso perdido".Fes e favor de no fer escalada,que aqui no venen els del RAC.Apa,ja ho he dit...
ResponEliminaRac? Sera Racc
ResponElimina